divendres, 19 d’octubre del 2007

SERENATES PEL DIA DE LES VERGES

El dia 21 d'Octubre se celebra el Dia de les Verges. Tradicionalment, la vesprada abans era costum sortir al carrer per fer una visita a les nines i dones fadrines del poble i cantar cançons. Observau aquest text que ens explica el que s’acostumava a fer el dia de les Verges.

El dissabte de les Verges es feien el que es deien “serenates”. N’hi havia per a tots els gusts i voluntats, perquè es feien amb tota la música i a vegades només amb dos o tres músics, o just amb unes guitarres més o manco rapinyades, segons la manya dels aficionats que les tocaven.També en feien tocant un violí i tocant un acordeó, que li deien orgue. Quan no podien més s’arreglaven amb la ximbomba, i així ja sortien del pas.
Les cases on feien serenates tenien preparat un refresc de més o manco apariència-segons el seu estament-a base de bunyols amb sucre o mel i una botella de palo o mistela, que la fadrina obsequiada amb la serenata treia al portal i convidava els músics i acompanyants a menjar bunyols .


Fragment del llibre: En aquell temps…La vila abans de 1925(I). Mossen Antoni Rubins

Avui en dia encara hi ha pobles on podeu sentir "serenates."
Per no perdre aquesta tradició, els alumnes de segon i tercer cicle, durant algunes classes de música, hem fet un parell de gloses com les que se canten a les "serenates".

Enguany per aquest dia
hem preparat unes cançons
per cantar amb alegria
I conservar ses tradicions

Es bon vespre et volem dir
I ho volem dir de tot cor,
per això ja que som aquí
et volem donar una flor.

Avui que és dia de festa
t’hem vengut a tu a cantar
perquè surtis a sa finestra
i ens convidis a menjar.

Un clavell et vull donar
El sembrarem a la terra
Ses gloses volem cantar
tocant la nostra guitarra.

-Des de la meva caseta
escolt la teva cançó
-Avui fa molta fredor
Per sonar sa guitarreta.

He vengut jo per cantar
Ets tan bella com el sol
Et convidaré a menjar
Si t’agrada, un bunyol.

La cançó amb el guitarró
et cant jo de tot cor.
Tens els ulls color marró
tan bonics com una flor.

Has sortit per sa finestra
resplandeixes tant com l’or
per això et duc una orquestra
i també aquesta flor.

Noltros som d’aquest redol
I cantam amb alegria,
si mos donau un bunyol
podrem cantar tot lo dia.

Adeu fins un altra dia
m’en vaig per aquest carrer
m’en vaig amb molta alegria
i l’any que ve tornaré.

Alumnes de 2n i tercer cicle