Ja en tenim una dotzena!

Hem arribat a la dotzena!

En bon mallorquí, la dotzena és un nombre rodó, amb una certa màgia cabalística, com ho són les quantitats d'un parell, un qüern o una novena. I per a nosaltres, protagonistes d'una revista, D9A4, en la qual les xifres simbolitzen en el seu títol la significació del seu contingut, aquest fet té molta importància. Al menys, la qüestió ens porta sentiments de satisfacció i, alhora, motius per a la reflexió.

D'entrada, arribar a la dotzena ens alegra i motiva per partida doble: d'una banda, poder treure al carrer i a la xarxa d'Internet un nou exemplar de la nostra revista escolar ja ens complau en si mateix perquè suposa que som capaços d'acomplir així amb el compromís, no sempre fàcil, d'actuar com a cronistes del dia a dia de la nostra escola. Poder acomplir amb la promesa de confeccionar aquest aparador on els textos i les imatges us mostren el què som i el què feim en aquest projecte de compartir l'aprenentatge, ens omple d'orgull.

D'altra banda, assolir la dotzena de números representa haver mantingut la fidelitat al projecte durant dotze cursos escolars, amb tot el que significa d'esforç, lluita, feina i entusiasme. Traspassar aquesta fita sembla que hauria de portar-nos una sensació de normalitat absoluta en aquest procés de creació de la nostra revista. La dotzena de publicacions sobre el paper ens hauria d'aportar una gran tranquil·litat en la consideració de que l'existència de D9A4 és un fet consumat, una empresa consolidada, que no pot de cap de les maneres fer cap passa en darrera. Després de dotze anys, els fulls que teniu en les mans ja no poden ser un castell de naips sotmès a la feblesa dels corrents o a la poca consistència d'uns fonaments movedissos: l'existència d'aquest fulls impresos no hauria de córrer ja cap perill de no arribar, any darrera any, a tota la comunitat educativa.

Però la dotzena ens obliga també a la reflexió: la quantitat no n'és el tret més important de cap obra si no s'acompanya amb la qualitat del procés creador. No ens conformam amb el que tenim perquè sabem quines són les energies necessàries per mantenir-ho: creiem que hem de millorar constantment en aquest procés d'elaboració perquè qualsevol defalliment en la pretensió d'assolir aquesta qualitat pot enviar en orris el més excel·lent dels projectes. I aquesta millora només la podem assolir amb la vostra participació. La de tots els components de la comunitat educativa: alumnes, famílies i professorat.

Així doncs, la dotzena ens porta en si mateixa una fita, una frontera que ens convida a valorar críticament el que hem fet fins ara i plantejar-nos la possibilitat de nous reptes, a marcar-nos objectius més ambiciosos. A més a més, les tecnologies digitals que empram cada dia en el nostre centre educatiu ens han possibilitat des del curs passat una estructura molt potent que ha convertit la nostra revista en un mitjà de comunicació continuat, persistent, amb la capacitat d'ubiqüitat que ens dóna el fet de formar part de la gran xarxa de la Internet, una engruna més del fenomen de la WEB2.0, la “blocosfera” i les xarxes socials. El naixement de D9A4digital en el curs 2007-2008 ens permet independitzar-nos de l'esclavatge que suposa tenir únicament la via impresa, el paper i la tinta, per sortir al carrer i arribar al nostres lectors només un pic cada any. Tanmateix, el contingut de D9A4 impresa sobre paper no és més que un reflex del que apareix a la finestra de qualsevol navegador de la Internet quan arriba a l'adreça digital de D9A4digital (http://d9a4.blogspot.com). Ara ja no ens cal sortir al carrer una vegada cada curs perquè ara som ja presents i accessibles en el món cada dia, tots els dies, des de qualsevol lloc!

Per això pensam que hem de millorar al menys en dos aspectes concrets:

Primer, ens cal integrar i sincronitzar millor el procés d'elaboració de la revista amb el ritme de desenvolupament de les activitats d'ensenyament i aprenentatge. La publicació dels articles en el format digital de D9a4 ens possibilita que el procés sigui progressiu i continuat, quasi al mateix temps que els fets i les notícies succeïxen a la realitat de les aules. Així, no hauríem de trobar-nos amb èpoques de sequera en contingut per omplir els articles a la versió digital, o amb allaus d'informació just abans que s'acompleixin els terminis per a la publicació de la versió impresa. Així mateix, ens cal integrar en els horaris acadèmics el calendari i temps de dedicació a l'elaboració de la revista i la resta de continguts digitals a la xarxa de blocs de cada cicle.

I en segon lloc, ens cal donar-nos a conèixer millor en la nostra versió digital, especialment en el context de les famílies, perquè puguem exercir amb major eficàcia aquesta funció informativa i aglutinadora de la comunitat educativa que és el nostre objectiu fonamental.

Sabem ben cert que només podrem assolir aquestes millores qualitatives si comptam amb la participació i col·laboració compromesa des de tots els sectors: de l'alumnat, de l'equip directiu, de tot el professorat, de l'associació de mares i pares, de les famílies en general i de vosaltres, lectors. Nosaltres prometem posar-nos ja a la tasca per donar a conèixer i eixamplar els canals de participació i interactivitat que ofereixen les noves tecnologies a la nostra revista escolar. Ara la pilota ja és al vostre terrat...

D9A4