El 25 de desembre, eldia de Nadal, els cristians d’arreu del món celebren amb gran alegria el naixement de Jesús, fa ja més de 2000 anys, a Betlem. La celebració comença la nit abans, la nit de Nadal, amb una missa molt solemne que, a Mallorca, anomenam les Matines. En ella, a més del que és propi de tota missa, s’hi afegeixen unes tradicions molt antigues: el Sermó de la Calenda, el cant de l’Àngel i el cant de la Sibil·la.
El Sermó de la Calenda.
Si ens remuntam al segle IX, el matí de dia 24, a les catedrals i monestirs es cantava de manera solemne el que s’anomenava “lliçó del Martirologi”. Era un anunci de la festa de Nadal. Començava dient, en llatí: “Octavo kalendas ianuarii”, que traduït vol dir “El vuitè dia abans de les Calendes de gener…”, que segons la manera de comptar dels romans equival a dia 25 de desembre.
Aviat es posaren de moda representacions nadalenques en les quals hi participaven infants. A Mallorca això donà lloc al fet que un nin, vestit de capellà, fes l’anunci de Nadal, de manera semblant a la lectura del Martirologi. De les paraules amb què començava aquesta lectura, “Octavo kalendas…” deriva el nom de “Sermó de la Calenda”.
Amb el temps, deixà de fer-se el matí i s’incorporà a la missa de la nit, les Matines.
Avui en dia es conserva no només a la catedral, sinó a quasi totes les esglésies. El text pot esser diferent a cada lloc i cada any. Encara que hi ha alguns sermons més o manco clàssics, és freqüent que un capellà o alguna persona hàbil per escriure el redacti cada any per a ser après de memòria i proclamat la nit de Nadal per un ninet graciós fent grans espants i manotades.
El cant de l’Àngel.
El cant de l’Àngel no és tan antic com el Sermó de la Calenda, ni com la Sibil·la, però s’ha convertit també amb una tradició arrelada a quasi totes les esglésies mallorquines. Sembla que aquest cant s’interpretà per primera vegada a Lluc poc temps després que els Missioners dels Sagrats Cors es fessin càrrec del santuari, el 1891. L’escolania del santuari, els “Blavets de Lluc”, cada dia canta a la Mare de Déu. Un dels blavets és l’encarregat d’interpretar aquesta cançó.
Es tracta d’una representació musical de l’anunci que els àngels van fer als pastors del naixement del Bon Jesús, tal com es llegeix en l’evangeli de Lluc, en la missa de la nit de Nadal.
Amb els anys han sortit diferents lletres i músiques per interpretar aquest anunci.
El cant de la Sibil·la
Però la tradició més coneguda i estimada pels mallorquins de les que es fan a les Matines és el cant de la Sibil·la.
A l’antiguitat, les sibil·les eren dones a qui s’atribuïa el do de pronosticar el que succeiria. El cant de la sibil·la té el seu origen en la llegendària sibil·la d’Eritrea. En la versió llatina anuncia la segona vinguda de Jesús, al final del temps, per a jutjar totes les persones, assenyalant els horribles signes que el precediran.
Aquest cant religiós i popular va arribar a Mallorca amb la Conquesta del Rei en Jaume. En aquell temps era cantat a molts indrets d’Espanya, França i Itàlia, però actualment només perdura a l’Alguer (Sardenya) i a Mallorca. Els darrers anys s’ha recuperat a altres llocs, com per exemple a Ontinyent (València).
Inicialment es cantava en llatí, i amb música gregoriana, i eren sacerdots els qui ho feien, però, amb el temps, sorgiren versions en català, i amb música més tradicional.
Actualment sol ser cantat per una dona o bé un nin o nina que, des de la trona, entona, sense acompanyament musical les estrofes de l'oracle. Entre les estrofes, l’orgue interpreta un interludi. El sibil·ler duu un vestit sumptuós i sosté amb les dues mans una lluenta espasa.
Acabat el cant, amb l’espasa enlaire, fa el senyal de la creu. Antigament també solia tallar un fil que sostenia enfilalls de neules que queien damunt la gent provocant l’aldarull, sobretot dels més joves. També era costum despenjar amb l’espasa un coca penjada sobre el sibil·ler que era el premi que li pertocava.
Vet aquí algunes de les estrofes de la Sibil·la:
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Ans del judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.
Gran foc del cel davallarà,
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des que lo món va esser creat!
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau, al foc etern
amb vostro príncep de lo infern!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.
El jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
(J. Nadal )
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada