Les danses rituals que actualment segueixen representant-se a Mallorca provenen, sovint, de l'època de la conquesta catalano-aragonesa. La majoria tenen un origen pagà, d'adoració a divinitats agràries; altres són representacions guerreres. L'Església les va anar incorporant dins el seu ritual religiós, generalment en la festa del Corpus. Amb el temps, algunes passaren a formar part dels actes tradicionals de les festes patronals.
COSSIERS
Els estudiosos situen el seu origen en cerimònies d'adoració i culte als déus protectors de l'agricultura.
Estan documentats cossiers a: Palma, Inca, Valldemossa, Sóller, Alaró, Pollença, Sineu, Algaida, Campos, Montuïri, Manacor, Porreres, Felanitx, Llucmajor i Santa Maria, però només han perdurat a Montuïri i Algaida. Recentment s'han recuperat a Manacor, Pollença i Alaró.
Els estudiosos situen el seu origen en cerimònies d'adoració i culte als déus protectors de l'agricultura.
Estan documentats cossiers a: Palma, Inca, Valldemossa, Sóller, Alaró, Pollença, Sineu, Algaida, Campos, Montuïri, Manacor, Porreres, Felanitx, Llucmajor i Santa Maria, però només han perdurat a Montuïri i Algaida. Recentment s'han recuperat a Manacor, Pollença i Alaró.
Els cossiers són, normalment, sis i van acompanyats de la dama. Volen representar la lluita del
bé -simbolitzat en la dama- contra el mal -encarnat pel dimoni, que també els acompanya-. Els cossiers ajuden i protegeixen la dama en el seu enfrontament al dimoni. Les danses solen acabar amb la derrota del dimoni, expressada amb la caiguda a terra d'aquest i la dama saltant per damunt d'ell.
bé -simbolitzat en la dama- contra el mal -encarnat pel dimoni, que també els acompanya-. Els cossiers ajuden i protegeixen la dama en el seu enfrontament al dimoni. Les danses solen acabar amb la derrota del dimoni, expressada amb la caiguda a terra d'aquest i la dama saltant per damunt d'ell.El vestit dels cossiers és molt vistós: capell adornat amb flors, faixa i faldons de colors diversos, cintes... A les mans porten un mocador i un ram d'alfabaguera.
Els balls van acompanyats per la música del flabiol i el tamborino, i en alguns casos també amb les xeremies.
A Montuïri ballen el dia de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost ) i per la festa patronal, Sant Bartomeu (24 d'agost). Els cossiers d'Algaida ballen per Sant Honorat (16 de gener) i el dia del patró, San Jaume (25 de Juliol). Els cossiers d'Alaró surten el dia de Sant Roc (16 d'agost).
Les Àguiles que avui queden només a Pollença, sembla que són una evolució de l'àguila que l'any 1614, desfilà per Palma el dia del Corpus.
A Pollença, son dues jovenetes que porten una àguila de cartró passada pel cos, amb una corona pel cap. Van vestides de blanc, i profusament enjoiades amb or cedit per les famílies del poble. Fan un ball molt simple i simètric -ses “esses”- a la processó del Corpus. També ballen dins l'església abans de la processó. Acabada aquesta fan “les taules”, és a dir, van de casa en casa, on troben taula parada amb dolços i altres viandes.
Van acompanyades per Sant Joan Pelós, un jove que encarna Sant Joan Baptista, amb vestit de colors cridaners, una màscara i una creu en la mà, i portant un petit anyell.
La música és interpretada per una colla de guitarres, guitarrons, violins...
Sant Joan Pelós, sense les àguiles, també balla (o ballava) pel Corpus o per Sant Joan (24 de juny) a Felanitx, Son Servera, Son Carrió, Artà, Sant Llorenç des Cardassar...
CAVALLETS
Les danses de cavallets que es ballen a alguns pobles de Mallorca tenen el seu origen en les processons del Corpus de Barcelona del segle XV. Representaven cavallers que lluitaven contra els soldats turcs en defensa de la fe cristiana.Els balladors, en número variable segons el poble, duen una figura en forma de cavall passada pel cos, semblant a les àguiles de Pollença, com si cavalcassin, i executen diferents danses.
Aquesta dansa ha perdurat a Pollença, Felanitx i Artà. S'ha recuperat recentment a Llucmajor (Cavallets Cotoners) i a Ciutat.
A Pollença són una parella de joves i ballen el dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià, en processó des de l'església i cap als voltants de ella.
A Felanitx ballen per Santa Margalida (20 de juny) i Sant Agustí (28 d'agost). Són sis cavallets i la dama.
A Artà surten per Sant Antoni de Pàdua, dia 13 de juny. Fan el ball 5 nins de 6 i 7 anys.
INDIS
Aquesta dansa, que es balla a Manacor, va ser introduïda en la darrera dècada del segle XIX pels Germans de la Caritat. Ara pertanyen a la parroquia de Crist Rey i ballen per la seva festa, a final de novembre. Sòn vuit dansaires i una dama (tambè un nin).
MORETONS
Relacionats amb el convent de Sant Domingo de Manacor, el seu origen es perd dins la història. Sembla una dansa morisca. El seu nom prové de “morets” o nins vestits de moro que la ballen. La vestimenta recorda els pirates barbarescos que en el segle XVI atacaven les costes mallorquines. Fonts:
-wikipedia
-http://musicanostra.com/
-http://www.masmallorca.cat/productes-tipics/cavallets.html
-http://potti.skamot.com/blog/2009/01/22/cavallets-de-pollenca-un-sant-sebastia-intim-2009/
Alumnes de Religió de 5èA (Aula Minerva)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada