Escrivia el poeta les cançons de la "roda del temps". Ja sabia ja el que es deia, ancià i savi com era, quan associava la "roda" i la durada i successió de les coses finites. És cíclic, com les estacions, com la nit i el dia, com la vida vegetal, com la vida animal, com la vida, el temps.
I aquest caràcter circular, recurrent podem constatar-lo en les grans sacsades i en les molt més planeres i casolanes fites del nostre viure de cada dia. El refrany diu "no hi ha temps que no torn" i, certament, diu ver. Per sort, encara que ineludibles dins el vertigen dels "retorns", les festes no són una excepció.
Reiterativament, sense fallar gairebé mai com no sigui per un sisme (físic o social), les festes, inevitablement "tornen". I aquesta predictibilitat, que podria fer-los perdre capacitat engrescadora, minvar-ne la il·lusió pot servir per renovar-ne el desig, per reviscolar-ne els plaers, per incrementar les nostres expectatives.
Per a sort nostra, quan l'abril comença el seu declivi Sant Jordi, el cavaller, retorna al calendari i, amb ell, des del 1930, celebram el llibre el dia 23. Una festa. A Catalunya, la diada del patró, roses i parades de llibres omplen la via pública. Obsequien amb llibre i regalen una rosa vermella els homes a les dones, les dones als homes, els homes als homes, les dones a les dones. La rosa de l'alegria, la rosa de l'amor, la rosa de la vida… El llibre de la cultura, de la ciència, de l'emoció, dels sentiments.
Originàriament el 23 A es commemorava Cervantes (que morí, segons que conten, aquell dia l'any 1616) i la seva aportació a la literatura universal. Però també un 23 d'abril moria William Shakespeare (el mateix 1616, d'acord amb la tradició romàntica) i, anys a venir, el 1981, l'escriptor català Josep Pla. Era cosa escaient que a la festa catalana i de tot l'Estat li correspongués una projecció mundial: la Unesco (1995) declarava el 23 A "Dia Mundial del Llibre i del Drets d'Autor".
Dedicam "dies" a celebrar o a honorar coses, persones, esdeveniments i, això, en principi és bo (o no, atès que, massa sovint, en comptes d'honors del que es tracta és de comerç o d'economia que no atén els valors cívics, ètics, culturals o simbòlics de l'homenatjat sinó a la butxaca empresarial). Quan l'abril comença la seva fi recordam, festivament, que el llibre existeix i que "val" alguna cosa (no només diners). El llibre és comunicació. És expressió. Cultura. Punt d'encontre i d'unió entre persones. El llibre és companyia per al solitari. Diversió per a l'intel·ligent. Passió per al sensible. Territori llunyà i exòtic per al sedentari. Aventura per al temorenc. Refugi per al malalt. Aliment per a la imaginació. Algú va dir del llibre que és un paradís. Algú altre que és l'infern. Molts han viscut i viuen enamorats del llibre (o dels llibres). D'altres n'hi ha hagut que n'han fet fogueres.
El món cibernètic d'avui potser sembli no necessitar gaire el llibre (aquest objecte de paper imprès, antediluvià com si diguéssim), però, segurament això no passa de ser un miratge. Potser (certament) canviaran generalitzadament els formats, els mitjans de difusió, les possibilitats tecnològiques, tot el que es vulgui… però el llibre (tangible i olorós o virtual) resistirà el pas del temps amb vigoria. No és cap disbarat fer-li festa, encara que només sigui un dia a l'any, quan acaba l'abril.
I si a la festa llibresca li afegim roses i afecte a les persones, "mel en boca". No us dic res si, a més a més recordam que la principal virtut del llibre és que sigui llegit i celebram la festa LLEGINT. Aleshores l'èxit serà complet.
El que resulta més suggeridor de tot això és que, si per un atzar desitjable, encetam la lectura, és probable que la festa continuï després del dia 23…
I aquest caràcter circular, recurrent podem constatar-lo en les grans sacsades i en les molt més planeres i casolanes fites del nostre viure de cada dia. El refrany diu "no hi ha temps que no torn" i, certament, diu ver. Per sort, encara que ineludibles dins el vertigen dels "retorns", les festes no són una excepció.Reiterativament, sense fallar gairebé mai com no sigui per un sisme (físic o social), les festes, inevitablement "tornen". I aquesta predictibilitat, que podria fer-los perdre capacitat engrescadora, minvar-ne la il·lusió pot servir per renovar-ne el desig, per reviscolar-ne els plaers, per incrementar les nostres expectatives.
Per a sort nostra, quan l'abril comença el seu declivi Sant Jordi, el cavaller, retorna al calendari i, amb ell, des del 1930, celebram el llibre el dia 23. Una festa. A Catalunya, la diada del patró, roses i parades de llibres omplen la via pública. Obsequien amb llibre i regalen una rosa vermella els homes a les dones, les dones als homes, els homes als homes, les dones a les dones. La rosa de l'alegria, la rosa de l'amor, la rosa de la vida… El llibre de la cultura, de la ciència, de l'emoció, dels sentiments.
Originàriament el 23 A es commemorava Cervantes (que morí, segons que conten, aquell dia l'any 1616) i la seva aportació a la literatura universal. Però també un 23 d'abril moria William Shakespeare (el mateix 1616, d'acord amb la tradició romàntica) i, anys a venir, el 1981, l'escriptor català Josep Pla. Era cosa escaient que a la festa catalana i de tot l'Estat li correspongués una projecció mundial: la Unesco (1995) declarava el 23 A "Dia Mundial del Llibre i del Drets d'Autor".
Dedicam "dies" a celebrar o a honorar coses, persones, esdeveniments i, això, en principi és bo (o no, atès que, massa sovint, en comptes d'honors del que es tracta és de comerç o d'economia que no atén els valors cívics, ètics, culturals o simbòlics de l'homenatjat sinó a la butxaca empresarial). Quan l'abril comença la seva fi recordam, festivament, que el llibre existeix i que "val" alguna cosa (no només diners). El llibre és comunicació. És expressió. Cultura. Punt d'encontre i d'unió entre persones. El llibre és companyia per al solitari. Diversió per a l'intel·ligent. Passió per al sensible. Territori llunyà i exòtic per al sedentari. Aventura per al temorenc. Refugi per al malalt. Aliment per a la imaginació. Algú va dir del llibre que és un paradís. Algú altre que és l'infern. Molts han viscut i viuen enamorats del llibre (o dels llibres). D'altres n'hi ha hagut que n'han fet fogueres.
El món cibernètic d'avui potser sembli no necessitar gaire el llibre (aquest objecte de paper imprès, antediluvià com si diguéssim), però, segurament això no passa de ser un miratge. Potser (certament) canviaran generalitzadament els formats, els mitjans de difusió, les possibilitats tecnològiques, tot el que es vulgui… però el llibre (tangible i olorós o virtual) resistirà el pas del temps amb vigoria. No és cap disbarat fer-li festa, encara que només sigui un dia a l'any, quan acaba l'abril.
I si a la festa llibresca li afegim roses i afecte a les persones, "mel en boca". No us dic res si, a més a més recordam que la principal virtut del llibre és que sigui llegit i celebram la festa LLEGINT. Aleshores l'èxit serà complet.
El que resulta més suggeridor de tot això és que, si per un atzar desitjable, encetam la lectura, és probable que la festa continuï després del dia 23…
Miquel Sbert i Garau
ABRIL 2007
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada