Som el que jugam?

Es diu que som el que menjam, que som el que feim o que som el que deim. Ara hi ha un nou dubte, podríem dir que som el que jugam?

Observant els jocs i els comportaments dels nins d'avui en dia podríem treure un parell de conclusions:

• Cada vegada els jocs són més individualistes. Ja no hi ha la cultura (potser que tampoc no existeix la possibilitat) de sortir a jugar al carrer. Cada vegada es juga més amb l'ordinador, amb la PSP, estar connectat al “messenger”, o simplement seure davant la tele mirant programes que no són per a nins.

Som una societat individualista?

• Només ets algú si jugues amb les darreres versions comercialitzades. Sempre s'ha de canviar i comprar la nova GameBoy, la pilota de futbol del Mundial o de la Lliga, les sabates que ara ha tret el nostre esportista més admirat, ... Els jocs populars, que es podien jugar sense material o construir-se amb material reutilitzat sense necessitat de gastar ni un cèntim, han passat de moda.

Som una societat consumista?

• Molta gent ha perdut l'interès de jugar per jugar. El més important, i l'únic que interessa, és guanyar. Si mires la televisió o llegeixes alguna notícia relacionada amb l'esport, està molt més valorat i ben vist aquell esportista que fa el que sigui per aconseguir guanyar, encara que hagi de recórrer a les trampes. On és el lema de l'olimpisme que va fer famós el baró P. De Coubertain: “el que importa és participar”?

Som una societat sense valors ni respecte per les normes?

• Fins fa poc hi havia jocs “de nins” i jocs “de nines”. Ara les coses han canviat i les nines han començat a jugar als jocs “de nins”, però curiosament molts pocs nins juguen als jocs mal anomenats “de nines”. Les nines han hagut d'adaptar-se als esports “masculins” per tenir igualtat d'oportunitats.

Som una societat masclista i sexista?

• Només pots participar si ets el millor. No es valoren els èxits puntuals que obté cada persona amb la seva pràctica individual i diària, només es valora el resultat final. La frase “el mínim que pots fer és intentar-ho” s'ha convertit en “si no ets el millor, no ets ningú”

Som una societat elitista i sectària?

• Arribats a aquest punt només ens queda fer una reflexió: si canviam la nostra manera de jugar podrem canviar la nostra societat¹?

Mestres especialistes d'Educació Física.

1Aquest canvi només s'ha d'intentar si es creu que hi pot haver una societat millor