El poema enigma.

Poques setmanes abans de la celebració de les jornades culturals a la nostra escola, el mestre de suport a l'aprenentatge amb les TIC va proposar un repte per a l'alumnat del cicle superior: es tractava de desxifrar el significat o el sentit d'un poema enigmàtic: aparentment les seves paraules no tenien significat o, al menys, eren molt difícils d'entendre.

El poema enigma té autor, en Damià Huguet i Roig, un poeta campaner del nostre temps. Si en voleu saber més sobre la seva vida i la seva obra podeu consultar aquest enllaç.

El mestre va recitar el poema algunes vegades i va deixar una bústia a la secretaria amb el seu text enganxat. A la bústia s'hi podien deixar les solucions a l'enigma segons el que hagués descobert cadascú o segons l'opinió que en tenguéssim del significat dels versos.

Renulls d'acarígol fartien olls.
Xecacs: bratien siunyats tacots
i cap refunissat nestuf cliclava.
Runien cellaguts, de cast catoll,
que refunaven elgots
damunt l'escatzia que cenyament bescava.
Furgien fatagalls, tots plens d'espoll:
al cluny, una isca de verrut ticava.

(D'Ofici de sords, de Damià Huguet)

Podeu escoltar el recitat del poema si feis clic sobre el comandament del reproductor del costat dret.

Get a Voki now!

D'entre les solucions presentades n'hi ha dues que s'han considerades com les més apropiades per donar resposta a l'enigma del poema de Damià Huguet. Les alumnes que han encertat amb la solució han estat Margalida Ortega, alumna de sisè B, i Virgínia Chantall Grigull, de cinquè A. Elles han aconseguit el primer i segon premi en la resolució de l'enigma. Altres alumnes, com na Marina Thomas, n'Alba Rocha, na Melisa Santos i en Manuel Jiménez, també aportaren la seva visió particular, sempre interessant .

A continuació vos presentam les propostes que s'han perfilades com a les més properes a la significació dels mots enigmàtics del poema de Damià Huguet:

Na Virgína C. Grigull diu:

"Són versos construïts amb paraules que pareixen molt antigues però que, en realitat, són paraules inventades per l'autor. No tenen cap sentit: És un poema abstracte, però és tot el que sentí l'escriptor, tot allò que va sentir ell."

Na Margalida Ortega aporta aquesta solució:

"Aquest poema explica la repressió del temps de la postguerra, durant el qual la gent no podia expressar-se amb llibertat.

Damià Huguet fa paraules derivades perquè així no el podien entendre i la censura no podia relacionar els seus poemes amb el missatge que transmetia: inventa les paraules per no ser enteses. "

Na Margalida, a més a més, ens regala una interpretació personal del poema, un fantàstic poema paral·lel:

Crits enrevessats que provoquen odis.

Aixecats: porten durs bastons

i ningú gosava dir res.

Cridaven celluts, amb expressió dura

que provocaven sanglots ofegats

per damunt del silenci que regnava per por.

Fugien cap a on podien, tots plens de por:

lluny, una mica d'esperança es sentia.

Podeu escoltar el recitat del seu poema en la seva veu fent clic sobre el reproductor de so:

Get a Voki now!

La directora del centre, n'Elena Rodríguez, lliurà uns obsequis a cada una i cada un dels alumnes que participaren en la resolució de l'enigma. Enhorabona a totes i tots els que han participat en aquesta activitat i, molt especialment, a les dues guanyadores pel seu enginy i creativitat!

(A la fotografia superior de l'esquerra, na Margalida Ortega rep un obsequi de mans de la directora del centre. A la fotografia inferior, el grup de participants, d'esquerra a dreta: Margalida Ortega, Virginia C. Grigull, Alba Rocha, Melisa Santos, Marina Thomas i Manuel Jiménez)

(De la Redacció de D9A4)